La volta de canó és aquella generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. S'empra per a cobrir espais longitudinals, com les naus de les esglésies o els seus transseptes. Va ser molt utilitzada en l'arquitectura romana i després en la prerománica i romànica.
El seu nom prové de que la seva forma bàsica és un cilindre (canó) partit per la meitat.
PROVA 1
ResponElimina